Antecedents al Sistema Segarra-Garrigues
El Sistema Segarra-Garrigues constitueix una de les actuacions hidràuliques i de transformació agrària més importants impulsades a Catalunya durant les darreres dècades. Els seus antecedents es remunten a l'any 1985, amb la presentació davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) de la primera sol·licitud de concessió d'aigua per al futur regadiu. Posteriorment, el Canal Segarra-Garrigues va ser declarat obra d'interès general de l'Estat l'any 1994 i incorporat a la planificació hidrològica de la conca de l'Ebre, establint-se les reserves de recursos necessàries per al desenvolupament del projecte. L'actuació es va concebre inicialment per donar servei a una superfície regable superior a les 70.000 hectàrees, amb unes necessitats hídriques de fins a 342 hm³ anuals, dels quals 273 hm³/any havien de provenir de la regulació del sistema Rialb-Albagés i 69 hm³/any de captacions directes al tram baix del riu Segre.
L'evolució del projecte ha estat condicionada per les diferents declaracions d'impacte ambiental (2006 i 2011) i per l'ampliació de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que van comportar una revisió de les superfícies regables i de les dotacions previstes, fins a definir el model actual de reg de transformació i de suport. El sistema s'alimenta principalment des de l'embassament de Rialb, a través del Canal Segarra-Garrigues i de l'embassament de l'Albagés, complementats per dues captacions directes al riu Segre situades als sectors 12 (Albatàrrec) i 13 (Aitona). Actualment, amb la major part de les infraestructures principals executades, la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues i la CHE treballen conjuntament en la revisió i consolidació definitiva del marc concessional, adaptant els expedients històrics a la realitat actual del sistema i al grau de desenvolupament assolit pel projecte.
