Breu història del Sistema Segarra-Garrigues
El Sistema de regadiu Segarra-Garrigues és una antiga proposta, fins al punt que el seu desenvolupament fou identificat per la Generalitat republicana com una prioritat en l'actuació del Govern. Tal com es pot observar en el plànol del Pla Hidràulic de Catalunya de l'any 1936, que s'adjunta, el Sistema Segarra-Garrigues ja hi apareixia grafiat com una gran zona de regadiu a desenvolupar, considerada d'elevat interès estratègic per al progrés agrari i territorial del país. Aquest fet posa de manifest que la transformació en regadiu de les terres de la Segarra, les Garrigues, l'Urgell i el Segrià és una aspiració històrica de Catalunya. Tanmateix, no ha estat fins al segle XXI que aquest projecte ha esdevingut una realitat concreta, amb actuacions i infraestructures executades sobre el territori.
És el reg més emblemàtic actualment en construcció. És un regadiu modern que fa ús de la millor tecnologia disponible i permet una gestió eficient de l’aigua, tant en el seu transport com en la seva distribució fins al cultiu, minimitzant-ne les pèrdues. La seva automatització permet centralitzar el control, per la qual cosa pot assolir-se una gestió acurada que suposa l’ús més eficient de l’aigua. Alhora, és un projecte acurat i respectuós amb el medi, tot i que lògicament suposa una gran transformació de l’entorn des de diferents punts de vista. Els estudis d’impactes ambientals previs han dissenyat el conjunt de mesures preventives correctores i compensatòries a adoptar, tant en fase d’obra com en fase d’explotació, en relació a la hidrologia superficial i subterrània, els sòls, la vegetació i la defensa de la biodiversitat de flora i fauna, el patrimoni arquitectònic i el paisatge.
L’aigua és, un factor que contribuirà al desenvolupament integral del territori. Està previst que beneficiï 73 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià. El sistema Segarra-Garrigues, a més, haurà contribuït a la millora de l’estructura productiva mitjançant la concentració parcel·lària de 48.000 ha, la nova construcció de 1.500 km de camins, la millora de les infraestructures elèctriques (180.000 nous kW al servei del territori) i a la rehabilitació del patrimoni històric i artístic als quals es destinen 10 milions d’euros.
Catalunya és pobra en recursos naturals i pobra en potencialitats agràries, però la història de l’agroalimentació de Catalunya és la història de com un territori amb dificultats evidents per a l’agricultura, ha esdevingut el segon clúster agroalimentari europeu, articulat i impulsat des d’un sector agrari fort i modern i una industria alimentària competitiva.
A més, Catalunya és un país relativament petit (32.100 km2) i una de les regions més muntanyoses d'Europa. El seu territori compta amb un mosaic de microclimes molt diferents, amb un ampli ventall termomètric i amb uns recursos hídrics irregulars i en moltes zones escassos. En un altre sentit és un territori densament poblat, fet que suposa una pressió afegida sobre uns recursos naturals limitats. Alhora la seva població es troba molt concentrada a l’entorn de diverses àrees urbanes, destacant entre elles de forma evident la gran àrea metropolitana a l’entorn de Barcelona, realitat que produeix desequilibri territorial.
L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat per aquests factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials.
Alguns indicadors d’aquestes limitacions naturals són:
- Altitud: el 20% del territori té una altitud superior a 1.000 m.
- Pendent: el 50,5% del sòl té una pendent superior al 20%
- Aridesa: 8 comarques tenen una pluviometria inferior a 400 mm al any i 12 comarques tenen una pluviometria inferior a 500 mm al any. A més de tractar-se d’una pluviometria de règim molt irregular
En termes d’ocupació territorial estricta, Catalunya és eminentment forestal. En concret més de la meitat del territori (59 %) està ocupat per boscos o bosquines. Les terres de conreu ocupen el 27% del territori. Els prats, pastures i zones humides s’estenen en el 5% del territori. La superfície urbanitzada i infraestructures ocupa el 6% i les àrees sense vegetació el 3 %.
Pel que fa a les dinàmiques de població, hi ha una radical diferència en el creixement demogràfic com a indicador d’activitat, entre les comarques típicament de regadiu i les comarques on predominava el secà. En 150 anys les comarques de Lleida que s’han beneficiat dels regadius històrics han tingut un creixement de població proper al de la mitjana catalana, la resta de comarques o s’han estancat o han tingut forts retrocessos.
En general el regadiu compta amb avantatges prou coneguts: millora de l’autoproveïment agrícola amb una producció clarament incrementada, eina d’equilibri territorial amb un fort impuls a l’ocupació, efecte induït vers la generació de nova i diversificada activitat a altres sectors, efectes positius en relació al canvi climàtic i, sens dubte, un nou clima social de major optimisme vers les expectatives de futur. L’objectiu, per tant, és dinamitzar econòmicament i socialment un ampli territori rural i oferir noves alternatives productives.
Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues
La Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues (CGRCSG) és una corporació de dret públic vinculada a la gestió dels recursos hídrics destinats al regadiu de l'àmbit del Segarra-Garrigues. Va quedar constituïda mitjançant la Junta General Constitutiva del 23 de desembre de 1992 i la seva constitució i ordenances van ser aprovades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre el 16 de juliol de 1993.
La Comunitat es va crear amb la voluntat d'agrupar i representar els futurs usuaris del sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues, assumint la titularitat de la concessió d'aigua i la defensa dels interessos dels regants davant les diferents administracions i organismes de gestió de l'aigua.